L’empresa Termotur troba els seus orígens en els primers anys de la immediata postguerra amb la persona de l’Eduard Tur i Lapiedra, pare de l’actual director general, que en va ser el fundador. L’Eduard Tur i Lapiedra neix a la ciutat de Barcelona l’any 1917, concretament al popular barri del Poble Sec, on, des de molt jove, es va iniciar en l’ofici.

En aquella època, ser calderer requeria grans dosis d’artesania i volia un aprenentatge molt important per poder assolir el reconeixement professional i el mestratge desitjables. Per arribar-hi, l’Eduard Tur Lapiedra va iniciar-se en l’ofici de calderer a l’empresa barcelonina Constructora Field. Ja en la postguerra va treballar en una empresa anomenada Tallers Elías, que tenia cura de les reparacions dels càrters (de ferro colat), carburadors (d’antimoni) i culates (d’alumini) dels taxis de la ciutat de Barcelona.

Dins d’aquesta activitat es va especialitzar en la soldadura i, concretament, en la de materials com ara l’antimoni, un element metàl·lic poc dur i polvoritzable que requeria una gran precisió i experiència, fins al punt que l’Eduard Tur va esdevenir una de les poques persones a Catalunya amb capacitat suficient per portar a terme aquesta tasca amb garanties plenes.

Durant els anys difícils de la postguerra, les empreses del país inicien una lenta recuperació que demana treballadors qualificats en la instal·lació i el manteniment de calderes de vapor. Conscient d’aquest fet, Tur s’endinsa en l’ofici de calderer en una empresa del sector anomenada Caldereria Suria, on treballa confeccionant calderes i calderons per escalfar fluïds. Aquesta empresa tenia clients dispersos per tot el territori català, entre ells una empresa de la ciutat de Calella anomenada Tintes Visa, en la qual Tur repara les instal·lacions de forma gairebé continuada.

És Manuel Visa, propietari d’aquesta empresa, qui, veient la capacitat de l’Eduard Tur i Lapiedra, l’encoratja a quedar-se a Calella de forma permanent i estable. Aquesta iniciativa fa que comenci a atendre altres empreses del mateix ram, com ara Tintes Boguñá, i altres com Tèxtil Gallostra, Pastas Saula, Tèxtil Janer, Industrial Parella, Industrial Aragonés, Cadellans o Muvisa, empresa fabricant de moles de la veïna població d’Arenys de Mar.

Amb aquest bagatge, l’any 1951 funda, just al límit entre les poblacions de Calella i Pineda de Mar, la llavor d’allò que, amb el pas dels anys, esdevindrà l’empresa Termotur. Es tracta d’un petit taller situat al carrer General Mola (l’actual Onze de Setembre), on Tur i la seva família implanten i consoliden l’habitatge i el negoci.

Així arribem a l’any 1955, moment en què la família Tur -l’Eduard, la Caritat i els seus tres fills, Eduard, Miquel i Anna Maria- ja s’ha assentat plenament a l’Alt Maresme, zona que, al llarg dels propers anys, experimentarà tot un seguit de canvis de gran calat sobretot amb l’arribada del fenomen turístic, que possibilitarà una mutació de les estructures econòmiques i socials de casa nostra.

La ràpida evolució que es produeix des de l’auge de la indústria tèxtil fins al predomini gairebé total i absolut del turisme, tal com va succeir en poblacions com Calella, va provocar el trencament dels esquemes econòmics clàssics i tradicionals.

Així, a Calella mateix i sota el guiatge d’uns ciutadans alemanys encapçalats per la senyora Margot Hildegard Rothe Brunner, pionera del turisme a la zona, es possibilita l’arribada d’altres compatriotes seus que són acollits en cases particulars. La família Tur no es queda al marge d’aquesta nova situació, i hostatja molts d’aquests turistes en uns baixos annexos al seu habitatge.

Es tracta d’uns “primers temps” del turisme que donaran pas a un gran esclat al llarg de la propera dècada, però que, en aquests moments, encara permeten que els clients de can Tur esmorzin plegats amb els treballadors i els turistes que s’hi afegeixen, al pati del taller, a base de populars sardinades.

Durant aquests anys s’inicia un gran canvi afavorit pel que s’anomenarà el boom turístic, una nova font d’ingressos que no es pot deixar perdre, una veritable “gallina dels ous d’or”. Es construeixen els primers establiments hotelers, i, amb ells, comença la demanda de baranes, reixes i complements de tota mena, que l’empresa d’Eduard Tur i Lapiedra s’afanya a servir.

Coincidint amb l’any 1965, la indústria -principalment la tèxtil-, alguns establiments hotelers i uns quants habitatges particulars es plantegen la necessitat d’implantar cremadors de petroli, fuel-oil i gasoil per substituir les antigues calderes de carbó, i gaudir així dels beneficis del vapor a la indústria, l’aigua calenta als establiments hotelers i la calefacció a les llars.

És en aquest primer procés de canvi tecnològic quan s’incorpora a l’empresa el qui actualment n’assumeix la direcció, Miquel Tur i Carrasco, i va ser Textil Juanola la primera de les empreses sobre les quals es va actuar amb els nous criteris d’automatització de les calderes.

La base del nou sistema se sustentava en la marca de cremadors de l’empresa italiana TERMONAFTA, de la qual es va tenir la representació a partir d’aquell moment.

Just als inicis de l’any 1969 es comença a implantar una nova línia: la del tractament d’aigües, que respon a la necessitat generada pels pous de la població, que, a causa d’una explotació intensiva, pateixen problemes de salinització que provoquen avaries repetides. En aquesta línia cal destacar els tractaments de filtratge portats a terme a les piscines, cada vegada més nombroses. El primer sistema de filtratge es va instal·lar a l’antic Hotel Pins Mar de Santa Susanna.

Tot aquest conjunt d’actuacions que introdueixen, per primera vegada, elements tecnològics permeten ampliar la clientela de sectors tradicionals com ara el tèxtil -malgrat la recessió d’aquest sector, que ja començava a ser evident-, tot aplicant les noves línies de cremadors i realitzant el tractament d’aigües, en aquest segon cas orientat al turisme, cada cop més emergent en poblacions com Calella i Lloret de Mar i, més endavant, Santa Susanna, Malgrat de Mar i Pineda de Mar.

Amb aquest posicionament al mercat, l’empresa arriba a l’any 1970 en una situació d’avantatge clar, ja que a la zona no hi havia ningú que s’ocupés de tots aquests aspectes i, en el millor dels casos, calia contractar empreses de Barcelona per fer el mateix amb uns costos de desplaçament superiors.

Malgrat tot aquest seguit de canvis, l’empresa d’Eduard Tur i Lapiedra encara manté, a la darreria d’aquesta dècada, una estructura genuïnament familiar que se sustenta en el propietari i els seus fills, els quals assumeixen diferents parcel·les d’activitat.

L’empresa d’Eduard Tur i Lapiedra comença aquesta nova dècada ampliant la seva clientela i esdevenint un referent obligat a la zona pel que fa a l’adaptació de cuines de carbó amb cremadors de gasoil, la producció d’aigua calenta sanitària, la calefacció, el tractament i la potabilització d’aigües de consum, i el tractament químic i el filtratge de piscines.

Aquesta ampliació del nombre de clients i de la zona d’actuació comercial fa que s’incorpori personal contractat a l’empresa, ja que en aquests moments, i coincidint amb l’expansió turística cap a noves destinacions, es treballa a Benidorm, Salou i algunes zones d’Almeria.

Aquest procés de creixement va ser engegat en gran part per l’empresari turístic Enric Teixidor i Salvà, que fou un dels grans impulsors del turisme a casa nostra i que, amb el temps, s’ha guanyat un lloc preferent i destacat en la història turística del nostre país mitjançant la seva contribució activa al despertament d’aquesta nova activitat econòmica. S’ha de dir que l’empresa d’Eduard Tur i Lapiedra va tenir la sort de col·laborar en molts dels projectes que va posar en marxa l’Enric Teixidor.

Els anys vuitanta comencen amb un gran creixement de l’àrea de tractament d’aigües. Això és el resultat de la presència de manganès en l’aigua que les poblacions de l’Alt Maresme capten en aquests moments de la planta de la Tordera a Palafolls.

Aquesta qüestió provoca tot un seguit de reaccions no desitjades i, fins aleshores, desconegudes en l’aigua de consum, la més visible de les quals és una coloració marronosa. Per solucionar o, si més no, pal·liar aquesta situació, s’apliquen les tecnologies adients, i això fa que moltes poblacions recorrin a l’empresa dels Tur, la qual assumeix la direcció tècnica de l’aplicació dels nous processos que es posaran en marxa. Aquesta dinàmica marca les que, en el futur, esdevindran les grans línies estratègiques de l’empresa, clarament influenciades per la innovació, la recerca i l’aplicació de nous procediments.

L’adquisició d’aquestes noves tècniques no és, en cap cas, gratuïta. Durant aquest període s’estableix una sistemàtica d’assistència a fires del sector de caràcter estatal i internacional, així com la visita a empreses especialitzades per tal d’adaptar els avenços, les tècniques i els coneixements a la dinàmica de l’empresa.

La consolidació de l’activitat empresarial porta cap a una nova etapa caracteritzada per la constitució de la que serà l’actual empresa. La dècada comença amb una joint-venture amb l’empresa Vyc Industrial, S.A., de Terrassa (l’antiga casa Villaró i Cia.), per tal d’afrontar projectes i obres d’envergadura en establiments on cal resoldre la problemàtica derivada de la instal·lació de calefacció i producció d’aigua calenta sanitària, i per disposar de personal especialitzat suficient per portar a terme els treballs. Són d’aquesta època les intervencions realitzades als hotels Windsor, Niza, Etton, Guitart Rosa, Astoria, etc., de Lloret de Mar.

Aquest període dura tres anys, i, com a resultat de l’experiència i l’expertesa acumulades, la ja veterana empresa d’Eduard Tur i Lapiedra es planteja decididament assumir en solitari la realització de grans equipaments i instal·lacions, i porta a terme la que serà la primera climatització integral d’un establiment hoteler: l’Hotel Royal Sun de Santa Susanna.

És l’època en què l’empresa canvia de denominació per adoptar el nom actual, Termotur, S.L., que testimonia la voluntat de formalitzar una estructura societària destinada a adquirir uns criteris més empresarials i aplicar-los a una activitat que, per altra banda, ja ha arribat a un important grau de creixement i maduresa.

Paral·lelament, l’empresa adquireix nous vehicles i aparellatge, augmenta la plantilla de treballadors, i consolida una línia comercial per tal de garantir en el futur un creixement sostingut de l’activitat.

Durant aquest període, Miquel Tur i Carrasco assisteix a convencions, jornades i congressos a Catalunya, Espanya i diversos països de la Unió Europea per tal de mantenir un nivell actualitzat de coneixements i tècniques. Així, l’any 1982 participa a la convenció de l’empresa ACV a Brussel·les, i el 1990, en un seminari sobre la cura i el manteniment de piscines organitzat a Barcelona per QUICAMP, empresa especialitzada en aquest sector.

Aquesta és la dècada en què es fa realitat un important projecte: l’arribada del gas natural a la zona de l’Alt Maresme. Aquest fet va representar un gran canvi en tot l’entramat econòmic de la zona, ja que va permetre dotar les empreses i els habitatges d’una nova font d’energia amb unes prestacions molt superiors a les conegudes i emprades fins aleshores. Naturalment, també va representar un gran impuls per a l’empresa Termotur, que ràpidament va adaptar les seves infraestructures, la logística i l’estratègia empresarial a la nova realitat.

És aquest any 1991 quan Termotur rep de l’empresa Gas Natural l’acreditació com a empresa homologada a tots els efectes per realitzar instal·lacions de gas natural en la seva zona operativa.

Aquest és un moment de gran transcendència per a l’empresa, que, en qualitat de col·laboradora, inicia una nova etapa en la qual la formació i l’especialització tindran un paper fonamental.

Durant aquest període, a més, Termotur introdueix un nou concepte global i integrador de les seves activitats, per altra banda habituals en els camps de la calefacció i de l’aire condicionat: es tracta de la climatització, que té a veure amb criteris de benestar, confortabilitat, optimització, rendiment econòmic i millores mediambientals.

Coincidint amb l’any 1996, any del 45è aniversari de Termotur, l’empresa aprofita la seva consolidació com a instal·ladora homologada per posar-se al dia pel que fa a l’assumpció i la implantació de noves tecnologies, i s’avança al mateix sector turístic en plantejar-li la necessitat de pensar en la climatització dels establiments hotelers per tal d’augmentar-ne els estàndards de qualitat i competitivitat.

És en aquest sentit que aquest any 1996, en col·laboració amb Gas Natural, ESESA i Industrial Ginés, es basteix una Jornada Tècnica per tractar els avantatges i les oportunitats de les instal·lacions de climatització basades en el gas natural. L’Agència Catalana de Tecnologia Turística i nombroses associacions i agrupacions empresarials donen suport a la Jornada, que registra l’assistència de nombrosos professionals de l’hostaleria.

Aquesta Jornada va marcar un abans i un després en l’estratègia de qualitat hotelera, sobretot pel que fa a la receptivitat que va posar de manifest el sector hoteler i, també, pel notable ressò mediàtic obtingut en la premsa local i comarcal i en diverses revistes especialitzades i del sector, com ara TECNOHOTEL i SERHS.

És, doncs, amb la voluntat de treballar cap a una concepció de qualitat total que s’engeguen al llarg d’aquests anys tot un seguit d’iniciatives:

• L’elaboració d’una enquesta per tal d’avaluar la qualitat dels serveis prestats als clients per part de Termotur.
• La divulgació de les realitzacions i del “pols” de la mateixa empresa a través de l’edició d’una publicació periòdica amb format de butlletí.
• La participació en manifestacions firals.
• La presència continuada a la premsa i en mitjans escrits de caràcter local i comarcal.
• L’atorgament de reconeixements als clients a través dels diplomes indicadors de la qualitat hotelera.
• I finalment, i sobretot, la definició d’una imatge de marca associada a una estratègia de comunicació adequada a l’activitat.

En el marc de les estratègies adoptades, l’any 1999 s’entra a formar part de l’accionariat del Grup SERHS, i el senyor Miquel Tur i Carrasco s’incorpora al seu Consell d’Administració. Aquesta integració en el grup turístic més important de Catalunya i un dels primers de la Mediterrània possibilita a Termotur viure de prop la mateixa dinàmica del sector turístic.

Una fita molt rellevant de finals d’aquest període fou l’obertura, al mes de juliol de l’any 2000, d’un establiment de Gas Natural Serveis a la zona. Aquesta obertura, volguda i estimulada per Termotur, va representar la posada en marxa d’un establiment de la Xarxa Territorial de Gas Natural Serveis, per tal de donar un assessorament complet i especialitzat als usuaris, oferir serveis i aparells, atendre consultes, tenir cura de les emergències i canalitzar les reclamacions i els suggeriments dels clients.

Paral·lelament a tota aquesta activitat, l’any 1991 cal destacar també l’assistència de Miquel Tur a la Jornada Tècnica sobre el Tractament Fisicoquímic d’Aigua de Piscines, celebrada a Barcelona amb el patrocini d’AQUATROL Ingeniería y Servicios Técnicos.

En un altre ordre de coses, cal remarcar que Tur visita l’any 1995 una empresa alemanya del sector anomenada DINOTEC. L’any 1996 assisteix al VII Congrés Internacional d’Empreses Instal·ladores i Mantenidores de Gas, Calefacció, Distribució i Aigua, que té lloc a Sant Sebastià.

Com a culminació d’aquestes estratègies empresarials, i coincidint amb els cinquanta anys de la seva fundació, Termotur ha obtingut el certificat ISO 9001, que acredita el seu sistema de gestió de qualitat. Aquest certificat, atorgat per l’entitat de certificació EQS, s’ha aconseguit amb el compliment de la norma europea UNE-EN-ISO 9001 i dóna fe de les bones pràctiques en les activitats de comercialització, disseny i desenvolupament, instal·lació i servei postvenda dels sistemes de climatització, tractament d’aigües i instal·lacions de gas per a establiments industrials, hotelers i de la llar, entre altres.

El compliment de la norma ISO 9001 demostra la capacitat de Termotur de satisfer les necessitats dels seus clients, i és el primer pas, juntament amb el sistema de prevenció de riscos laborals i la gestió mediambiental, cap a la implantació del model europeu d’excel·lència en la gestió empresarial, fita que es vol assolir en un futur ben proper.